Archif oral

L'archif dles fontanes a usc é n proiet de Giorgio Delle Donne porté dant dl 2003 y realisé dal 2004 inant por la Biblioteca provinziala taliana dla Provinzia autonoma de Balsan.

Dl 2003 á Giorgio Delle Donne proieté y coordiné na ligna de conferënzes sön le tema "Memoria y identité" che é gnüdes tignides tla Biblioteca. I referac é stá la basa teoretica de referimënt dla chestiun, cun relaziuns de porsones espertes nazionales y locales che á analisé a plü liví les chestiuns sön le raport danter memoria y identité por ci che reverda aspec nazionai, politics, religiusc, linguistics, de gënder y soziai y ince l'emigraziun y les sozietés multietniches. La memoria individuala y coletiva n'é nia n gran magazin olache ara vá da tigní sö düc i avenimënc che an á vit, mo n archif che vëgn elaboré tresfora olache al vëgn tut y jü, sciuré demez, fat coreziuns y reelaboré sön la basa de tröc elemënc cosciënc y nia cosciënc, determiná da prozesc dla formaziun dl'identité che se müda demeztrú danter agregaziun y nia-agregaziun. Avenimënc che á signé les esperiënzes, sciöche l'emigraziun, le confrunt y la confrontaziun cun realtés nöies y desfarëntes, le dejorientamënt, l'identificaziun y/o la cuntraposiziun, determinëia reflesciuns nöies y na reelaboraziun permanënta.

L'adoranza de fontanes a usc tl’inrescida storica s'á slarié fora ti ultimi agn cincanta tla Talia, dantadöt tla storia dl movimënt di lauranc, dles ëres y di movimënc jonii; chisc movimënc á albü por dezens alalungia n'importanza politich-soziala nia da püch, mo al é ma gnü scrit püc documënc. Lapró él dër tröc ejëmpli de "co-inrescida" realisada dai sogec di movimënc politics instësc gonot te na discusciun daverta cun l'inrescida storica academica.
Pian ia da n’origina "militanta" s'á la storia orala dé jö tres deplü cun chestiuns teoriches sön problems metodologics: la cerna di testemoni, le raport danter la porsona che fej l'intervista y la porsona intervistada, sciöche l'intervista vëgn fata, süa conservaziun, cataloghisaziun, valorisaziun y d'ater. Tl medemo tëmp él gnü a se le dé n raport dialetich cun che che metô en discusciun la validité dla tradiziun orala sciöche fontana credibla por l'inrescida storica, alzan fora i aspec positifs di elemënc che tl pröm é gnüs criticá sciöche confins dla fontana, dantadöt l'obietivité y l'ogetivité, la mudaziun dles testemonianzes cun le passé dl tëmp y la credibilité dl testemone.

Cun la defujiun dl registradú magnetich ti agn caranta, che é spo defata gnü da tó tla man, él gnü superé les chestiuns metodologiches liades ala trascriziun dl'intervista. La defujiun y le rimpiciolimënt dles cameres á spo ince conzedü la registraziun dl'imaja y dla gesticolaziun dla porsona intervistada.
Insciö él gnü tres plü saurí da cöie adöm testemonianzes che reverda la biografia de singoles porsones o i recorc che porsones desvalies á ciamó di medemi avenimënc; chësc confermëia le fat che val' iade ne vá la storia che an recorda nia a öna cun la storia scrita dai storics, che ti vá do a d’atri percursc de produziun y destribuziun. Recorc individuai y recorc coletifs á porchël percursc despartis mo impó intreciá, deache le recort individual se svilupëia te chedri soziai dla memoria che vëgn determiná da avenimënc politics y soziai che vëgn do dai avenimënc recordá. Porchël ne devënta nia ma la storia mo ince la memoria, süa produziun y conservaziun, elemënc da ponsé sura, coion adöm testemonianzes sön ci che é sté mo ince sön les intenziuns, motivaziuns, sodesfaziuns che reverda i avenimënc.

De gran importanza é les aplicaziuns poscibles dles inrescides basades sön tradiziuns a usc tla didatica dla storia, pian ia dala desponibilité dles fontanes tl contest familiar di studënc y dles studëntes, alzan fora la funziun dl cunté la storia tl contest familiar sciöche pröm elemënt d'identité, dal'identité de gënder a chëra de d'atri contesć.
La storia contemporana ne mët degügn limic ai argomënc "che mirita da gní nominá" dal punt de odüda dl'inrescida y dla didatica. N gran numer d'argomënc porta pro a n aumënt de fontanes poscibles, conescion les dificoltés da archivié, cataloghisé y mëte a desposiziun les informaziuns che, sce al n'é de massa y n'é nia cataloghisades, n'é nia plü da d'adoré y é sciöche n'avëi degönes informaziuns. L'informaziun devënta insciö na premissa logica dl savëi, mo impormó canche ara vëgn laurada fora individualmënter y metüda te n cheder sozial de referimënt.

Les videointervistes é gnüdes fates dal 2004 inant da Giorgio Delle Donne y tutes sö sön video da Manuel Chieregato y Sandro Saltuari. La pröma pert tol ite 150 intervistes a testemoni importanc di seturs dla cultura, dla scora, dl'informaziun, dl'ert, dla politica, dl sindacat, dl laur, dl'economia, dles profesciuns, dla iustizia, dla musiga, dla resistënza y dl assoziazionism jonil.
Le schema de prozedöra dl'intervista ti corespogn ales "stories dla vita" tipiches y tol ite na pert che é anfat por dötes les porsones intervistades (identificaziun, indicaziuns biografiches y i.i.) y na pert tipica por vigni categoria y porsona.

Insciö él gnü metü adöm na pröma racoiüda de fontanes a usc che pó gní adorada da porsones che fej inrescides y personal insegnant da incö y doman por l'inrescida y l'insegnamënt dla storia locala. Chësta racoiüda dess ince sburlé inrescidus y studënc a integré y amplié chësc patrimone garantin la cataloghisaziun y la conservaziun dles intervistes.

Dlungia la bibliografia dla chestiun dl Südtirol, che tol ite plü de 22.000 schedes coiüdes adöm te 26 archifs y biblioteches europeiches (software ISIS-Unesco), realisada dl 1989, l'inrescida che reverda le material sön le Südtirol (notiziars al cinema y documentars) che vëgn tigní sö tl Archivio dell’Istituto Luce de Roma, realisada dl 1996, y l'inrescida che reverda le material sön le Südtirol conservé tl Archivio della Televisione delle Alpi (imajes y sorvisc de jornalisć) realisada dl 2000, material dupliché, digitalisé, cataloghisé y desponibl sön internet, fej fora chësc archif de videointervistes digitalisé n elemënt implü de “archif dl presënt”, che tol ite “fontanes nöies” por studié y insigné la storia locala contemporana.

Le material é gnü cataloghisé adoran le software ISIS dl’Unesco, partí fora tla Talia dala DBA de Firenze.
Indöt unse metü ite 316 sogec generai, 1.439 sogec che reverda porsones, 686 sogec che reverda posć y 549 sogec che reverda ënc, por n total de 2.990 sogec.
Tla banca dac él plü de 15.000 parores.

Balsan, ai 30 de jügn dl 2007

Giorgio Delle Donne