Leteratöra dla memoria

"La stleta capazité de memoria dles generaziuns consolidëia les liëndes" - (Stanislaw J.Lec)

"La realté se forma ma dala memoria" - (Marcel Proust)

Recordé, desmentié, elaboré danü, tó y jí é dezijiuns individuales y gonot ince coletives che porta a espresciun na certa posiziun ti confrunc di avenimënc, dles porsones y di fac, che á signé la vita personala y coletiva de vignun de nos.
Le conzet de memoria á porchël dui significac. Al se manifestëia a livel individual y coletif, mo ince temporal. Al pó fá referimënt a n recort singul che an á vit y che é feter deperpo gnü trascrit y fotografé, mo al pó ince ester n tru che an vá derevers vare por vare, n iade tl passé dla porsona instëssa, n’elaboraziun nöia di avenimënc do da tröp tëmp.
Tl panorama leterar tan desvalí él propi la leteratöra dla memoria che á te chësc momënt suzes. Chësta sort leterara tol ite scric autobiografics o coletifs, manoscric, stories y diari che á sovënz le medemo oget y fin, deache ai ciara da recostruí y fissé recorc por i fá sü y ti i dé inant ales atres porsones.
Tres la leteratöra dla memoria vára zënzater da individué elemënc importanc por recostruí n tëmp dla storia o almanco por se fá n’idea concreta, realistica y umana, documentada nia da fontanes tradizionales y plü scientifiches, mo da detlaraziuns spontanes de singules porsones o grups che nes dá imajes, emoziuns liades a n avenimënt o a n momënt storich.

La Biblioteca provinziala "Claudia Augusta" á metü man bele dl 2003 n laur lunch y acuré por descurí la memoria locala y la leteratöra dla memoria.
Sciöche biblioteca y sciöche ënt cun l'inciaria da realisé na racoiüda liada al teritore, á la Biblioteca provinziala taliana "Claudia Augusta" ciaré da trá ite dantadöt le publich cun de plü incuntades sön temesc dla memoria y dl'identité che é gnüdes dër aprijades.
Deache chësc é sté n gran suzes él gnü invié ia dl 2004 le proiet dles intervistes video, na sort de archif oral - odü danfora dales diretives dl'Unesco por les biblioteches - che tol ite dötaurela plü de 150 videointervistes a personalités che á dé o dá tres ciamó so contribut ti seturs desvalis dla vita locala. De chësc prozes de recostruziun y documentaziun locala fejel ince pert la seziun dla leteratöra dla memoria, che tol ite scric plü o manco lunc che pó gní consultá tla forma originala sön papier, mo ince te chëra digitala tres internet.
La Biblioteca provinziala taliana “Claudia Augusta” se dará jö ince tl dagní cun le laur de recuperada, conservaziun y promoziun dla leteratöra dla memoria ciaran da acuisí, cataloghisé y mëte a desposiziun online döt le material che pó porté pro a conësce la dimenjiun plü umana y da vigni de de nosta storia coletiva. Les testemonianzes chiló dessot é ma por talian.