Fonds de libri

 Na pert dl material dles trëi seziuns, chëra locala, chëra generala y chëra de conservaziun, vëgn rapresenté da n valgügn fonds de libri y contrassegné da n'etichëta aposta.

  

Biografia

«I á döes de gran pasciuns publiches tla vita: la filosofia y la politica. La politica é sambëgn n impëgn publich, ajache al mëss orëi dí se dé jö cun la comunité, i interesc de dötes les porsones; mo ince la filosofia é te mie caje n impëgn publich sciöche reflesciun y inrescida de soluziuns concretes che reverda les ëres y i ëi».

Insciö se presentâ dan da agn Fausto Concer. Al n'é nia scëmpl da recuperé, lí danü les chertes sternüdes fora, capí i tröc «rüs» dl ponsier de n compagn che s'á lascé ciamó jonn, y ciafé indô le fi che ê tler te sü proiec, mo che é gnü rot ia massa adora. Sciöche premissa a chësta biografia cörta messunse dí che la vita de Fausto é stada da düc i punc de odüda ezezionala.
Fausto Concer nasc a Balsan dl 1972; cun n ann mostrel i sëgns dl'atrofia de Kugelberg-Welander, na maratia genetica che comporta na paralisa progressiva dles iames y di brac y che le sforzará cun catordesc agn sön n scagn da rodes. Interessé cina dal'infanzia al monn incër ia mëtel man süa ativité politica tl FGCI de Balsan, olache al devënta secreter dl 1990, s'ajuntan al frunt dl "nou". Do avëi arjunt le diplom de maturité dl lizeum classich talian dl post vál a Bologna a studié filosofia (al se laureëia cun le majer numer de punc cun la tesa “Alienazione e feticismo: percorsi tra Hegel e Marx”, reladú prof. Manlio Iofrida). Tratan la vera dl Kosovo fejel ativité politica, de stüde y informaziun cun le comité zitadin cuntra la vera de Bologna; zoruch a Balsan vál dl 2002 pro le “Comitato per la tutela e il rilancio della Costituzione” dl post, organisan manifestaziuns y conferënzes d'aprofondimënt. N iade scrit ite a Rifondazione Comunista, devëntel le responsabl stampa y comëmber dl secretariat provinzial. Tla legislatöra cörta danter ma y novëmber dl 2005 vëgnel lité aconsiadú de so cuartier Gries-San Quirino (zircoscriziun dl comun de Balsan); do les lites de novëmber dl 2005 él aconsiadú comunal a Balsan, jon deboriada cun Rifondazione, pro l’Intergruppo Ecosociale, y devënta referënt dl Consëi comunal por les problematiches dles porsones cun handicap. Al mör de messé dl 2007 cun 35 agn, canche al â ciamó dan da ël impëgns y sodesfaziuns nüs (danter chëstes ince le matrimone), nia por la maratia che â condizioné süa esistënza, mo porvia dla leucemia che al â da sis mëisc.
Da n gran cör, idealist mo pragmatich, brilant y ironich, dagnora arjigné a daidé i atri, s’ál tres interessé ala politica y ai atri cina te sü ultimi dis stlüt te na ciamena frëida y sterila dl ospedal da Balsan.

Fabio Maltoni e Stefano Barbacetto

Le liber é n oget animé che ti dá a che che le lí plajëi, conescënza, cultura.
Tres la letöra, pó vignun sfoghé süa fantasia, vire avenimënc y situaziuns sovënz dër dalunc da süa condiziun de vita normala, fá iadi tres d'atri monns, conësce d'atres cultures, jí demez dala vita da vigni de y ti rové pormez ales esperiënzes plü desvalies. Por nosta familia, lí, o sciöche Fausto dijô, “dlotí” n liber, é dagnora sté val’ da ne podëi nia fá a manco. Mo nia ma de nostes letöres y dles sensaziuns che gnô da d'ëres unse dagnora albü debojëgn, ince da baié por se confronté, por partí cun vignun certi insegnamënc, por amplié, ince tres la vijiun dles atres porsones che lí, nüsc orizonc. Insciö unse, canche Fausto é mort, araté che tigní sö düc chi libri, che ti â fat tan na gran ligrëza, foss sté sciöche ascogne a che che ess podü i aprijé recorc personai y sentimentai. Ël che n'ê assolutamënter nia n fetizist, le deventâ y co ti confrunc de "so" liber. Le liber mëss, sciöche Fausto dijô, dagnora ester de dötes les porsones, "i t'al imprësti ion, mo sce te ne me le das nia zoruch messarái te salté do cina che te me le das zoruch". Mo al ne i imprëstâ nia sce al gnô damané, al i pitâ, i aconsiâ y sintî le dejider da i partí. Al é por chësta süa manira d'odëi les cosses che i un atira tut la dezijiun da ti scinché sü libri a na biblioteca; al ess dessigü albü ligrëza.

Sü geniturs Elena y Fabio.

Inventar

  • Cuantité: zirca 800
  • Status: cataloghé
  • Sort: filosofia, storia
  • Tëmp: dal 1900 al 2011 ca.

      

 

 

Biografia

Ara é nasciüda a Balsan y á frecuenté le lizeum classich "G.Carducci". Dl 1970 s'ára laureé te archeologia classica al'Université de Firenze. La publicaziun “Il livello antico del mar Tirreno. Testimonianze dei resti archeologici” testemoniëia la colaboraziun cun l'Istitut Geografich Militar y le General Prof. Giulio Schmiedt. Dl 1972 ára metü man da colaboré cun le CNR por ci che reverda le stüde dla cité de Asculum tl Piceno. Al é gnü coiü adöm n gran numer de dac. Al'auturia ti vá le merit d’avëi definí, tres chësc stüde sot y avisa, i confins dl'eté romana, d'avëi ejaminé na documentaziun archeologica, d'avëi presservé i resć archeologics de tröc sic sön la vedla via Salaria y tl raiun dl Piceno.

Tl medemo tëmp ára ciafé la catedra de storia dl'ert tl lizeum classich Carducci olache al á insigné por n valgügn agn, denanche mëte man dl 1975 süa colaboraziun cun l'Université de Pisa olache ara á ciafé dl 1979 da insigné geografia storica dl monn antich pro l'Istitut de Sciënzes geografiches. Dl 1981 éra deventada inrescidëssa pro l'Istitut de Storia Antica dla medema université y dl 1985 professuria assoziada tl Departimënt de Sciënzes Storiches dl Monn Antich, olache ara á insigné inant cina che ara é morta trö' massa adora.

Ara á mantigní n lian dër strënt cun süa tera de nasciüda y á colaboré cun le foliet da vigni de "Alto Adige", olache ara á publiché tröc articui sön l'ilustraziun dl patrimone artistich de nosta regiun. Ara s'á dé jö cun pasciun cun la realisaziun de na corona dal titul “Alto Adige. I luoghi dell'Arte” metüda adöm da cin volums, a chëra che ara á lauré dai agn 80 ai agn 90. Ti ultimi tëmps s'ára dé jö cun la realisaziun de audiovisuai culturai che â dagnora sciöche tema zentral dl'inrescida le raiun provinzial. Ara á curé tröpes publicaziuns scientifiches y academiches, mo ince divulgatives culturales.

Inventar

  • Cuantité: zirca 670
  • Status: cataloghé
  • Sort: artistich, leterar, local, storich
  • Tëmp: 1846 - 2002

 

Biografia

Alba Costamagna é na storica d’ert dër conesciüda tl ciamp cultural y artistich nazional y internazional, dantadöt por avëi manajé cina dl 2005 un di zëntri museai talians plü importanc, la Galleria Borghese de Roma, che ara á fat daurí danü por le publich y á valorisé cun mostres y colaboraziuns importantes.
Tröc se recorda le gran suzes arjunt cun la scomenciadia dedicada al’ert "Incontri Reali" y dantadöt "Incontro Reale 3", che á fat rové a Balsan propri dala Galleria Borghese n'opera de Raffaello Sanzio, la "Dama col liocorno" (1505-1506), proponon incër chësta sora opera na mostra didatica de gran importanza por la zitadinanza. Y propri Alba Costamagna y Cristina Costa dl Ofize Cultura taliana á metü a jí chësta mostra. Chësta colaboraziun danter Galleria Borghese y Provinzia de Balsan é ince gnüda caraterisada da n barat inovatif: por l'imprëst temporan dl'opera á la Provinzia fat restauré öna dles tofles d’alté dl Garofalo, metüda fora dedô tl Centro Trevi a Balsan. La grandëza culturala de Alba Costamagna vëigon ince sce an consultëia süa biblioteca privata metüda adöm da passa 1200 tesć spezialistics, n gran patrimone bibliografich unich scinché dala studiada dl 2014 ala Biblioteca provinziala taliana "Claudia Augusta" de Balsan che s'á cruzié dla catalogaziun (da odëi y ciafé tl catalogh online ala misciun www.provincia.bz.it/explora). Dlungia tesć de critica d'ert tol ite le fonds monografies sön i singui artisć o movimënc cun n’atenziun particolara al tëmp baroch, ales scoltöres, ai reliefs basc y mosaics antics, sciöche ince plü en general ala storia d'ert moderna dal XV al XVIII secul, ai catalogs de mostres importantes organisades a Roma y sön le teritore nazional a chëres che la Galleria Borghese á porté pro cun imprësć o intervënc de carater scientifich, scric sön intervënc de restauraziun fondamentai realisá tla Talia, libri sön n valgügn museums plü importanc de Roma y dl monn, y tesć critics liá ales racoiüdes d'ert plü importantes.

Inventar

  • Cuantité: zirca 1230
  • Status: cataloghé
  • Sort: ert
  • Tëmp: dal 1829 al 2012 ca.

     

 

Biografia

Le jornalist, tradutur y scritur Umberto Gandini nasc ai 29 de dezëmber dl 1935. Originar de Milan, se trasferëscel dër da jonn tl Trentin-Südtirol y colaborëia cun la sënta de Maran dl Alto Adige. Do avëi studié dërt al’Alma Mater Studiorum de Bologna, vëgnel zoruch a Balsan, olache al scrí dal 1961 cina che al vá en ponsiun por le foliet da vigni de “Alto Adige”, se don jö dantadöt cun la politica locala, por passé dedô a chëra nazionala y foresta y deventan ala fin le responsabl dla seziun “Cultura y Spetacui”.
Por merit de so laur da jornalist s'apascionëiel al teater, de chël che al miorerá la conescënza ti agn: al n'á nia ma scrit rezenjiuns sön n gran numer de spetacui, mo al á ince porté pro a mëte sön paladina avisa tan de tesć teatrai y a sostigní süa difujiun sides sön revistes spezialisades che tl radio.

Chësta süa pasciun le sbürla dl 1970 a mëte man süa cariera lungia plëna de suzes da tradutur, tolon la dezijiun da porvé da traslaté ël instës i tesć de auturs desvalis püch conesciüs tla Talia, te chi che al ê salté tl passé. Da dailó incá ál colaboré cun tröpes ciases edituries (danter les plü conesciüdes Adelphi, Mondadori, Salani, Garzanti, Einaudi, il Mulino, Marcos y Marcos, la Casa Usher, Ubulibri..), traslatan passa cënt tesć dantadöt dal todësch, incuntan insciö sön so tru auturs dl livel de Goethe, Thomas Bernhard, Friedrich Dürrenmatt, Walter Benjamin o Rainer Werner Fassbinder. Sciöche tradutur ti vëgnel surandé dl 2000 le pest Ervino Pocar y dl 2001 le Pest Grinzane Cavour, gnon ince segnalé por l´assegnaziun dl pest Monselice dl ann 2008.

Dlungia süa cariera da tradutur y jornalist publichëiel dal 2009 inant de plü romans por la Robin Edizioni: “Le indagini abusive di Marlòve, investigatore precario” (2009), “Come rubare un missile Cruise e vivere felici” (2010), “Altre indagini abusive di Marlòve, investigatore precario” (2012), “Tutte le indagini abusive di Marlòve, investigatore precario” (2016), “Scemo!” (2016). Porimpó mët süa ativité de scritur man cotan dan la realisaziun dles aventöres dl investigadú, publican ti agn 80 cun le pseudonim de Leonhard W. Stark por la Sperling&Kupfer le roman “Un pacco a Budapest”.

Inventar

Cuantité: zirca 1500
Status: cataloghé
Sort: teater, leteratöra
Tëmp: dal 1930 al 2016 ca.

 

 

 

Biografia

Nasciü dl 1928 a Vicenza, se trasferëscel dl 1935 a Sarnthein. Dl 1938 röiel a Balsan y romagn iló cina dl 1998. Dl 1943 mëtel man da lauré te na fujina y á i pröms contac cun la politica, cun chëra che al se dá tres ciamó jö cun gran sbunf idealistich. Danter i ispiradus dla nasciüda dl “Partito Comunista Liberale” ál lauré por 30 agn por na dita privata. Ti ultimi agn ál tut pert ala fondaziun dl "Circolo Culturale e Ricreativo Piani di Bolzano". Do n tëmp passé danter Arco y Fascia vëgnel zoruch a Balsan. Tratan na vita profescionala y politica lungia á Giacomelli dagnora ciafé assosta y confort tla letöra, bindebó desvalia y spidl de süa coriosité (libri de carater politich, storich, criminal, tratac scientifics...). Atualmënter virel a Laives y ti ciara avisa ala vita politica.

Inventar

  • Cuantité: zirca 1000
  • Status: cataloghé
  • Sort: politich, sozial, local y tratac freudians
  • Tëmp: dal 1940 al 2005 ca.

 

 

Biografia

Luciano Filippi, nasciü dl 1933 a Balsan, da pere trentin. Al á albü dër sovënz raporc cun Trënt y á vit dal 1934 al 1935 y dal 1943 al 1946 tres tl Trentin (Trënt, Càdine y Piné).
Al s'á laureé al’Université La Sapienza de Roma cun na tesa de storia sön i raporc talian-austriacs dal 1703 al 1918, tl Adriatich.
Al á metü man süa cariera da jornalist lauran por le Mondo de Mario Pannunzio, bele diretur dla revista mensila de sciënzes, tecnica y ativités sot ega, Mondo Sommerso. Dal 1974 ál lauré por l'Espresso y á manajé sü suplemënc mensii y é sté caposorvisc.
Apascioné de linguistica, essayist, autur de romans y poet ál publiché danterater Cinquantatré (Milano, 1956), Dio non ride a Prometeo negli anni Sessanta (Roma, 1973) y Il ragazzo di Càdine (Firenze, 1997).

Inventar

  • Cuantité: zirca 1600
  • Status: tl laur da gní cataloghisé
  • Sort: leterar, storich
  • Tëmp: 1816 - 2010

    

Biografia

Le Fogolâr Furlan é n'assoziaziun sura döt le monn metüda adöm da emigrá y sü descendënc originai dl Friul storich. Ara se trata de assoziaziuns che cöi adöm l'arpejun  culturala y soziala di furlans tl monn y che promöi le mantignimënt y le svilup dl lingaz y dla cultura danter i furlans, sciöche ince i raporc danter les comunités y la patria. L'assoziaziun furlana "Fogolâr Furlan di Bolzano" coliada al “Ente Friuli nel Mondo” cun la sënta a Udin, é gnüda metüda sö ai 16 d'aurí dl 1972. Dl 2006 ti á l'assoziaziun dé ala biblioteca Claudia Augusta süa racoiüda bibliografica, y chësc nia ma por ciafé na colocaziun adatada, mo ince por conzede süa conservaziun aladô de criters biblioeconomics acreditá y la consultaziun da pert dl publich.

Inventar

  • Cuantité: zirca 550 operes de chëstes 20 revistes
  • Sort: desvalia cun n'atenziun particolara al Nord-ost talian
  • Status: en gran pert cataloghisé
  • Tëmp: 1922 -2008

      

 

Arnaldo Loner é n avocat de profesciun lëdia. Al é sté plü iadi presidënt dl Consëi dl Ordin di Avocac de Balsan, vizepresidënt dl’“Unione Triveneta dei Consigli dell’Ordine degli Avvocati” y comëmber dl “Consiglio Nazionale Forense”. Al á rapresenté le Comun de Balsan sciöche defensur tl prozes dan le Tribunal Militar de Verona cuntra Michael Seifert. Al á scrit tröpes publicaziuns sön les vedles odüdes dl Tirol y sön l’ilustraziun dl liber. Dl 2013 ál ciafé la crusc de merit dl Land Tirol. Dl 2016 s'ál cruzié dla publicaziun dl liber Buchenwald 1943-1945. Dl 2018 ál colaboré al liber “Educare all’odio” sön i libri antisemic por i mituns publicá dai nazisć.

Inventar

  • Cuantité: zirca 300
  • Status: cataloghé
  • Sort: storia
  • Tëmp: dal 1950 al 2018 ca.

 

 

Biografia

Nasciü a Bologna dl 1914. Al se laureëia te filosofia. Ti agn 50 él a Maran olache so laur de portausc dla stampa dl'Aziënda de Turism le mët en contat cun n valgügn di protagonisć assoluc dla cultura leterara dl Nücënt sciöche Hemingway, Pound y Quasimodo. Al se trasferësc a Rorëi olache al insëgna agn alalungia talian y filosofia tla scora da maester y olache al romagn cina che al mör. Al é sté comëmber dl'”Accademia degli Agiati” y dl comité de redaziun dla revista dla Galleria Civica de Trënt y dl comité scientifich dl Mart, le Museum d'Ert Moderna y Contemporanea de Trënt y Rorëi. Süa pasciun por le cinema le liëia ala videoert. Dl 1991 ti surandá le comité scientifich dla revista Uomo Città Territorio (U.C.T) le pest "Trentino dell'anno" por la seziun "Una vita per la cultura". Al mör a Rorëi dl 2002 cun 88 agn.

N valgönes operes importantes

2002 A Merano in attesa di Ezra Pound
2002 Superotto
2001 A sirena spietata
2000 La donna cava
1999 Il mio sodalizio con la Fedic
1998 Bambinerie e massacri (1914-1922): racconto in tre parti
1998 Dove corri Claudio?
1997 Renato Gattuso: 19 aprile-31 maggio 1997. Scrit en colaboraziun cun Renato Gattuso
1995 Andrea Radice. Scrit en colaboraziun cun Andrea Radice
1995 Correnti & Arcipelaghi: attualità dell'arte in Trentino
1992 Campai solo
1990 Zirudele, strambotti, epigrammi e frottole
1990 Florio Vecellio Reane: Bolzano 1990
1988 Sarenco: le triptyque du cinema mobile. Scrit en colaboraziun cun Felix Guattari
1983 Thema und Variation. Scrit en colaboraziun cun Marilù Eustacchio
1982 Fortunato Depero: 1892-1960
1977 Veronesi
1963 42 Poesie

Inventar

  • Cuantité: milesc y milesc
  • Status: tl laur da gní cataloghisé
  • Sort: artistich, leterar, local, storich, beletristica
  • Tëmp: 1944 - 2002